![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Eva Serra<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u201cEn qualsevol moment cauran els simulacres i alg\u00fa aixecar\u00e0 la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l\u2019educaci\u00f3\u201d, invoca el professor i escriptor Andreu Navarra. Malgrat aix\u00f2, es mostra un pas m\u00e9s enll\u00e0 del pessimisme quan analitza l\u2019actual escenari educatiu que no repara en titllar amb adjectius de tra\u00e7 gruixut i una punyent cr\u00edtica social enfront de la obedi\u00e8ncia ciutadana, la qual qualifica com a grups \u2018ramatescos\u2032. Davant d\u2019aquesta valoraci\u00f3, demana combat. Combat educatiu.<\/p>\n Andreu Navarra<\/a>\u00a0(Barcelona, 1981), es va llicenciar en Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Barcelona. Va obtenir el Premi Extraordinari de Llicenciatura i va gaudir d\u2019una Beca Predoctoral de Formaci\u00f3 a l\u2019Investigador de la Generalitat de Catalunya. \u00c9s professor de Llengua castellana i Literatura d\u2019ensenyament secundari. Exerceix tamb\u00e9 com a professor d\u2019Hist\u00f2ria de la Cultura Contempor\u00e0nia a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a columnista col\u00b7labora en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 i escriu una columna mensual sobre temes educatius a\u00a0El Pa\u00eds<\/em>.<\/p>\n Com a historiador ha escrit diverses obres dedicades al regeneracionisme i la vida intel\u00b7lectual catalana i espanyola del segle XX. Entre els seus t\u00edtols figuren\u00a01914. Aliad\u00f3filos y german\u00f3filos en la cultura espa\u00f1ola<\/em>\u00a0(2014),\u00a0El ate\u00edsmo. La aventura de pensar libremente en Espa\u00f1a<\/em>\u00a0(2016),\u00a0El espejo blanco. Viajeros espa\u00f1oles en Rusia<\/em>\u00a0(2016),\u00a0La escritura y el poder<\/em>, una completa i matisada biografia d\u2019Eugeni d\u2019Ors (2018),\u00a0La Revoluci\u00f3n Imposible, vida y muerte de Andreu Nin<\/em>\u00a0(2021) i obres educatives com\u00a0Devaluaci\u00f3n Continua<\/em><\/a>\u00a0(2019) i\u00a0Prohibido aprender<\/a>:\u00a0<\/em>Un recorrido por las leyes de educaci\u00f3n de la democracia (2021)<\/em>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n De totes les lleis educatives, des de la LOGSE, quin o quins serien els punts en com\u00fa? Quins efectes tenen aquests sobre les diferents generacions d\u2019estudiants?<\/strong><\/p>\n El que tenen en com\u00fa LOGSE, LOE, LOCE, LOMCE i LOMLOE \u00e9s un disseny populista acompanyat d\u2019intenses propagandes i campanyes de m\u00e0rqueting intern que s\u2019ha acabat confonent amb les necessitats pedag\u00f2giques. Si hom analitza el pre\u00e0mbul de la LGE de 1970 i el de la LOMLOE, s\u2019assemblen sorprenentment. S\u00f3n lleis publicit\u00e0ries, destinades a crear la ficci\u00f3 d\u2019un progr\u00e9s que m\u00e9s tard no es verifica. Ambdues invoquen principis morals generals i es proposen homologar el pa\u00eds i modernitzar-lo, per\u00f2 a trav\u00e9s d\u2019estructures bensonants. Dit d\u2019altra manera, hi ha massa xerrameca i massa poca atenci\u00f3 als pressupostos: no nom\u00e9s ja quant s\u2019inverteix sin\u00f3 on pararan aquests recursos: si serveixen per a alimentar clientelismes i administracions disfuncionals, o si per contra es destinen a greixar les din\u00e0miques a peu d\u2019aula.<\/p>\n Si hom analitza el pre\u00e0mbul de la LGE de 1970 i el de la LOMLOE, s\u2019assemblen sorprenentment. S\u00f3n lleis publicit\u00e0ries<\/p><\/blockquote>\n Les lleis i els decrets associats fa massa temps que es dissenyen de cara a la galeria, no de cara a la pedagogia. Per a comprovar-ho nom\u00e9s cal llegir qualsevol entrevista feta als \u00faltims tres titulars de la cartera d\u2019Educaci\u00f3: no hi ha ni una sola idea original o democratitzadora, nom\u00e9s t\u00f2pics, populisme, autopromoci\u00f3, com si la lluentor del l\u00edder es trasllad\u00e9s m\u00e0gicament a les actituds del professorat i l\u2019alumnat. En calen, doncs, pol\u00edtiques serioses. An\u00e0lisi racional dels nostres problemes i construcci\u00f3 de solucions reals, encara que desmenteixin els nostres prejudicis ideol\u00f2gics, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esl\u00f2gan megal\u00f2man.<\/p>\n En segon lloc, totes aquestes lleis s\u2019han basat en mites i teoremes que s\u2019han imposat de manera acr\u00edtica. Exemples de mites: l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat de 1990, que continua sent una amarga endevinalla per a tots aquells que l\u2019han patit; les compet\u00e8ncies de la LOE i la LOMCE i la LOMLOE, la hiperaula, la codoc\u00e8ncia, els \u00e0mbits, coses que no arriben mai perqu\u00e8 no hi ha gens d\u2019inter\u00e8s real en la millora. Vivim en un m\u00f3n ric en productes educatius per\u00f2 pedag\u00f2gicament pobre.<\/p>\n Quant als efectes que hagin pogut tenir, no els sabem de manera lleial i quantificada. De fet, aquest \u00e9s el problema: s\u2019han monitoritzat algun cop els efectes que han produ\u00eft les diferents reformes sobre els resultats d\u2019aprenentatge reals? Alg\u00fa es preocupa de rendir comptes de possibles efectes adversos o cat\u00e0strofes cognitives provocades per les lleis? Preguntes que ens condueixen a una conclusi\u00f3 inquietant: continuem legislant partint de ideologismes que no es confronten amb la realitat de les aules. Els resultats s\u00f3n amalgames de confusi\u00f3 burocr\u00e0tica de la qual es despr\u00e8n la sensaci\u00f3 que portem d\u00e8cades perseguint objectius que no arriben mai.<\/p>\n Continuem legislant partint de ideologismes que no es confronten amb la realitat de les aules. Els resultats s\u00f3n amalgames de confusi\u00f3 burocr\u00e0tica<\/p><\/blockquote>\n M\u00e9s pressi\u00f3 burocr\u00e0tica sobre els docents, m\u00e9s confusionisme i abandonament de la joventut per deserci\u00f3 oficial. En altres paraules, necessitem una pol\u00edtica seriosa i no una pol\u00edtica nom\u00e9s agradable.<\/p>\n Vost\u00e8 afirma que la ideologia neoliberal s\u2019ha convertit en una religi\u00f3. On situa la complicitat de la socialdemocr\u00e0cia en termes educatius?<\/strong><\/p>\n No ho dic jo, ho diuen tamb\u00e9 intel\u00b7lectuals de la talla de Jos\u00e9 Luis Villaca\u00f1as, per exemple, en el seu llibre\u00a0Neoliberalismo como Teolog\u00eda pol\u00edtica<\/em>\u00a0(NED Ediciones). La socialdemocr\u00e0cia \u00e9s culpable d\u2019haver renunciat a la socialdemocr\u00e0cia, \u00e9s a dir, d\u2019haver-se emmotllat a l\u2019extrem centre que sembla presidir la pol\u00edtica del mal menor a Europa. No pot ser que gabinets d\u2019esquerra impulsin pol\u00edtiques massa semblants a la tecnocr\u00e0cia franquista dels anys 60 i 70. El populisme educatiu era un tret d\u2019aquesta modernitzaci\u00f3 aparent sobre la qual continuava descansant una societat dual de vencedors i exclosos. Est\u00e0 arribant un punt en el qual impartirem classes d\u2019emprenedoria a alumnes que no hagin menjat res en 24 hores. Enfront d\u2019aquesta rutina retalladora i sofisticadament agradable als ulls, proposaria un aprofundiment real en les fractures de classe que ens converteixen en un pa\u00eds inviable, m\u00e9s enll\u00e0 de cataplasmes que no traslladen millores reals.<\/p>\n La LOMLOE pret\u00e9n integrar mesures com ara la igualtat de g\u00e8nere, la ciutadania mundial o les emocions en els continguts acad\u00e8mics. Sota el seu parer, a qu\u00e8 responen aquests objectius?<\/strong><\/p>\n Com escriu Marina Garc\u00e9s, els nostres principals enemics s\u00f3n l\u2019obvietat i l\u2019estupidesa. Sembla que, per a poder aguantar-se, la postdemocr\u00e0cia de mercat necessiti anar actualitzant la f\u00e0brica global de banalitat i neciesa pesada perqu\u00e8 nom\u00e9s siguin una minsa minoria els capa\u00e7os d\u2019analitzar el que passa en pol\u00edtica. A m\u00e9s, es recorre a la ja cl\u00e0ssica bateria bin\u00e0ria d\u2019acusacions de culpabilitzaci\u00f3 contra els docents. Per exemple, amb el tema de g\u00e8nere: \u00e9s que els estudis al nostre pa\u00eds s\u00f3n patriarcals? Per qu\u00e8 no es confia en la nostra classe intel\u00b7lectual i professoral, que \u00e9s majorit\u00e0riament feminista des de fa molts anys? Jo mateix fa molts anys que faig estudiar a classe a totes les escriptores que no estan en els llibres, comen\u00e7ant per Carolina Coronado i acabant amb Sara Mesa o Almudena S\u00e1nchez. Ens cal una llei que ens indiqui que hem d\u2019ensenyar drets humans i \u00e8tica b\u00e0sica? Tot aix\u00f2 encobreix un m\u00f3n ocult de disciplina burocr\u00e0tica i retallades. S\u2019anuncia que es donar\u00e0 suport en aquestes direccions, per\u00f2 s\u2019extirpen els continguts que haurien d\u2019alimentar el pensament cr\u00edtic. Tot aix\u00f2 ha creat una crisi de l\u00e8xic colossal: el lector mitj\u00e0 sembla no entendre ja una not\u00edcia o reflexi\u00f3 b\u00e0sica, m\u2019escriu una professora d\u2019FP de cuina denunciant que el seu alumnat no pot comprendre una recepta de cuina de cinc l\u00ednies.<\/p>\n El lector mitj\u00e0 sembla no entendre ja una not\u00edcia o reflexi\u00f3 b\u00e0sica, m\u2019escriu una professora d\u2019FP de cuina denunciant que el seu alumnat no pot comprendre una recepta de cuina de cinc l\u00ednies<\/p><\/blockquote>\n Per a saber fer, cal saber. No hi ha alternativa. La pedagogia competencial extremista \u00e9s un frau immens.<\/p>\n Mentre es fomenten cataplasmes bonistes, catecismes superficials, s\u2019extirpa del sistema el veritable sentit humanista de l\u2019educaci\u00f3, es penalitzen la profunditat, la reflexi\u00f3 rigorosa, la construcci\u00f3 futura de veritable pensament creatiu i desobedient. Es crea un est\u00e0ndard de ciutadania de baix perfil que fracassar\u00e0 estrepitosament, ja que generar\u00e0 bosses d\u2019extremisme. Resulta d\u2019una ingenu\u00eftat angoixant pensar que perqu\u00e8 es realitzaran activitats relacionades amb la toler\u00e0ncia millorar\u00e0 la societat: una minoria se\u2019n riur\u00e0 d\u2019aquests continguts\u00a0soft<\/em>\u00a0i es consolidaran grups \u2018ramatescos\u2032 i el planter per als neofeixismes violents contemporanis. La democr\u00e0cia ha de ser m\u00e9s respectable i ha d\u2019impulsar aut\u00e8ntic humanisme, aut\u00e8ntic comprom\u00eds amb l\u2019an\u00e0lisi de la realitat pr\u00f2xima, m\u00e9s enll\u00e0 dels quatre t\u00f2pics ortodoxos. Per\u00f2 ja hem fet tard per a aix\u00f2, sospito. De moment nom\u00e9s podem aspirar a restaurar minories academicistes, exactament igual que quan el pensament va abandonar les universitats: com el 1500, com el 1700, o com la Jena de 1800 o la Catalunya de 1900. Cal comen\u00e7ar a pensar en el nostre renaixement intel\u00b7lectual.<\/p>\n Parla d\u2019una societat cr\u00e8dula i irracionalista que accepta i assumeix prebendes gaireb\u00e9 sense piular. Com a professor d\u2019Hist\u00f2ria de la Cultura Contempor\u00e0nia, creu que en etapes anteriors no s\u2019hagu\u00e9s perm\u00e8s l\u2019actual model educatiu?<\/strong><\/p>\n No ho crec. No cal ser nost\u00e0lgic ni futurista. Venim de l\u2019horror i l\u2019estolidesa franquistes. M\u2019interessa del per\u00edode 1975-82 la manera en la qual col\u00b7lectius de fam\u00edlies i docents van superar les esclerosis franquistes per a pensar i implementar aut\u00e8ntics models alternatius. Pensem, per exemple, que nom\u00e9s a Santa Coloma de Gramanet hi havia 3.500 nens sense escolaritzar\u2026 al 1979! No cal idealitzar, cal analitzar on som i qu\u00e8 necessitem. Per suposat, no ens beneficiar\u00e0 l\u2019estat de frau acad\u00e8mic en qu\u00e8 ens deixa instal\u00b7lats la LOMLOE.<\/p>\n Actualment no estem encertant en la definici\u00f3 d\u2019una alternativa raonable a la gran festa de la pseudopedagogia feli\u00e7 de la banca i l\u2019OCDE<\/p><\/blockquote>\n Maquillar ja no serveix de gaire. Cal rectificar i neoeducar. Actualment no estem encertant en la definici\u00f3 d\u2019una alternativa raonable a la gran festa de la pseudopedagogia feli\u00e7 de la banca i l\u2019OCDE. Gurus, pedababaus i funcionaris corruptes que no han fet classe en lustres s\u2019han aliat per a emmotllar-se a les c\u00f2modes propostes de la dictadura del mercat, que precisa de ciberproletariat i personal ben poc qualificat. S\u2019estan privatitzant els continguts acad\u00e8mics, perqu\u00e8 s\u2019hagi de pagar un preu privatiu per a un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3.<\/p>\n On situa el paper del docent en aquest panorama?<\/strong><\/p>\n A l\u2019extinci\u00f3. La reconversi\u00f3 a simple animador o sostenidor d\u2019aplicacions i jocs, o coordinador de fraus com els \u00e0mbits, \u00e9s la porta que condueix a la substituci\u00f3 del docent pel monitor molt m\u00e9s econ\u00f2mic i d\u00f2cil. De fet, el veritable nom de la innovaci\u00f3 educativa \u00e9s extirpaci\u00f3, com ho demostra el cas que tots els decrets \u201csuprimeixen\u201d alguna cosa: avaluacions, assignatures, personal especialitzat, en un sentit falsament transversal i inclusiu, en un sentit retallador i desregulador. No sabem construir res, nom\u00e9s sabem suprimir. Ja \u00e9s impossible dissimular-ho. Vivim un proc\u00e9s de thatcherisme somrient.<\/p>\n Considera que els curr\u00edculums han d\u2019adaptar-se al \u2018nou model\u00a0social\u2032 o romandre intactes? On resideix l\u2019equilibri entre societat digital i rigor acad\u00e8mic?<\/strong><\/p>\n Quin \u00e9s el nou model social? El pa\u00eds continua semblant-se, en la seva estructura social dual, perillosament a 1960. Hem perdut ind\u00fastria, els drets retrocedeixen, es regala una petita apocalipsi medi\u00e0tica a la nostra joventut cada mat\u00ed. I a prop\u00f2sit del \u201cnou model social\u201d, com han demostrat Marta Peirano i Jos\u00e9 Mar\u00eda Lasalle, ens trobem davant un proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 del ciberestat, on la norma la dicten el silenci administratiu, i la vigil\u00e0ncia digital i el capitalisme cognitiu i de plataformes. El que em sorpr\u00e8n \u00e9s que dirigents que s\u2019anomenen republicans o socialistes no vegin aix\u00f2, donin el vistiplau a implementar pol\u00edtiques de pura dreta. Estem comerciant amb l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019alumnat. \u00c9s immoral. El nou model social imposat tamb\u00e9 \u00e9s immoral. Cal combatre-ho, combatre-ho amb una educaci\u00f3 reflexiva i no nom\u00e9s banal, prec\u00e0ria i festiva. Proposo un rearmament del coneixement al servei de l\u2019autoprotecci\u00f3 intel\u00b7lectual.<\/p>\n Com a professor de Llengua i Literatura com perceben els seus alumnes la import\u00e0ncia dels textos? \u00c9s realment preocupant la manca de comprensi\u00f3 lectora? Quines conseq\u00fc\u00e8ncies pensa que pot tenir?<\/strong><\/p>\n L\u2019alumnat percep aquests problemes amb m\u00e9s claredat que els adults. De fet, el que fa la gerontocr\u00e0cia actual \u00e9s traslladar les seves ansietats, desorientacions, mal gust est\u00e8tic i inseguretats a la joventut.<\/p>\n Avancem cap a una nova societat oral i les nostres lleis, en lloc de prendre mesures correctores, s\u2019aprofiten de la situaci\u00f3 i fomenten el pensament visceral i facilista<\/p><\/blockquote>\n La comprensi\u00f3 lectora \u00e9s un saber troncal, la mare dels altres sabers. Molts problemes de matem\u00e0tiques s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia de no saber llegir ni entendre enunciats. Avancem cap a una nova societat oral i les nostres lleis, en lloc de prendre mesures correctores, s\u2019aprofiten de la situaci\u00f3 i fomenten el pensament visceral i facilista. Ho pagarem car. La LOMLOE diu expl\u00edcitament que s\u2019intentaran pal\u00b7liar els problemes de comprensi\u00f3 lectora amb recursos digitals, que s\u00f3n \u00fatils per a altres coses. Aix\u00f2 \u00e9s un contrasentit, un absurd garrafal. Per desgr\u00e0cia hem normalitzat l\u2019obedi\u00e8ncia a decrets grotescos des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n Vost\u00e8 \u00e9s molt actiu en xarxes socials. Creu que els missatges educatius calen amb efectivitat a les xarxes?<\/strong><\/p>\n S\u00e9 que els meus exalumnes em segueixen en xarxes, per aix\u00f2 en part cada dia recomano llibres i xerrades. No poso res personal ni aparec ballant o menjant patates fregides. B\u00e9, algun cop, s\u00ed. Per\u00f2 tenen molt m\u00e9s poder els missatges deseducatius. De fet, qu\u00e8 podem esperar si les nostres institucions menteixen, intoxiquen, confonen, oculten retallades i vergonyes i acusen descaradament, sense cap mena de rigor o objectivitat? Hem arribat a veure a una ministra criticant \u201cl\u2019enciclopedisme\u201d, com si el saber fos un problema o una pesta. Aix\u00f2 ha passat, i no ha succe\u00eft res ressenyable.<\/p>\n Hem arribat a veure a una ministra criticant \u201cl\u2019enciclopedisme\u201d, com si el saber fos un problema o una pesta<\/p><\/blockquote>\n A trav\u00e9s de xarxes he conegut a docents meravellosos i di\u00e0riament compartim recursos i inquietuds. El millor d\u2019escriure sobre educaci\u00f3 \u00e9s la quantitat de persones que comparteixen les seves experi\u00e8ncies amb tu. Tamb\u00e9 cal tenir en compte que els textos sobre educaci\u00f3 s\u00f3n ef\u00edmers, per aix\u00f2 \u00faltimament estic tractant d\u2019abordar temes m\u00e9s te\u00f2rics i generals: la sortida est\u00e0 a la reforma igualit\u00e0ria de la nostra societat, no sortir\u00e0 de baralles entre profesauris i innovadors. Jo mateix soc un h\u00edbrid de profesauri i innovador, per\u00f2 sobretot em dec al que necessita el meu alumnat: l\u00e8xic i lectures, pensament i escriptura reflexiva.<\/p>\n Com qualificaria el paper de les noves tecnologies a les aules?<\/strong><\/p>\n La marca del populisme \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 de mesures matusseres sense distingir nivells ni edats. La marca de qui ven un producte en lloc de pensar pedag\u00f2gicament. El paper de la tecnologia \u00e9s diferent a infantil o a la universitat, a la classe de Tecnologia o a la d\u2019un idioma. Jo la descartaria fins que l\u2019alumnat sab\u00e9s llegir, escriure i calcular amb tota seguretat. A classe la fem servir per a buscar textos i comentar-los, contes de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, mites, materials de gram\u00e0tica din\u00e0mics. Com a professor d\u2019universitat l\u2019experi\u00e8ncia amb projectes a dist\u00e0ncia \u00e9s molt enriquidora, em dedico a monitoritzar recerques incipients i els resultats sovint m\u2019enlluernen. El que no pot ser \u00e9s abandonar-se als t\u00f2pics f\u00e0cils. Per exemple, contr\u00e0riament al que s\u2019acostuma a creure, aviat vaig arribar a la conclusi\u00f3 que el treball a dist\u00e0ncia i en l\u00ednia requereix molta m\u00e9s disciplina i ordre que la classe presencial, m\u00e9s distesa, agradable i participativa.<\/p>\n Existeix marge d\u2019optimisme per a pensar que la cr\u00edtica per la qualitat de l\u2019educaci\u00f3 aconseguir\u00e0 millorar-la?<\/strong><\/p>\n No ho crec. Penso que est\u00e0 en liquidaci\u00f3 i en mans d\u2019aprofitats. S\u2019est\u00e0 privatitzant el coneixement, i aix\u00f2 passa perqu\u00e8 s\u2019estan tancant les classes socials en tots els pa\u00efsos del nostre entorn. Aix\u00f2 comen\u00e7ar\u00e0 a semblar-se als Estats Units, hem abandonat a la seva sort a un ter\u00e7 de la nostra poblaci\u00f3, pensem que amb alguns productes innovadors ens guanyarem el dret a la bona consci\u00e8ncia, per\u00f2 la desigualtat creixent i la mis\u00e8ria desmenteixen aquesta actitud autocomplaent i conformista.<\/p>\n En algun moment cauran els simulacres i alg\u00fa aixecar\u00e0 la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l\u2019educaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Soc optimista en el sentit que ja gaireb\u00e9 ning\u00fa creu en els fraus sancionats per aquesta curiosa fauna de pedababaus, pol\u00edtics ignars i economistes ignorants que repeteixen els mateixos mantres m\u00edstics cada mat\u00ed, sense cap connexi\u00f3 amb la realitat o la pedagogia real. En algun moment cauran els simulacres i alg\u00fa aixecar\u00e0 la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l\u2019educaci\u00f3. Per\u00f2 som en perill: la banalitat populista al servei del mercantilisme intrusista han guanyat per golejada. Quant trigaran a arribar els pol\u00edtics decents que apostin per un pa\u00eds culte i informat? El postureig idiotitzant ja no cola. Arribaran algun dia?<\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cEn qualsevol moment cauran els simulacres i alg\u00fa aixecar\u00e0 la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l\u2019educaci\u00f3\u201d, invoca el professor i escriptor Andreu Navarra. Malgrat aix\u00f2, es mostra un pas m\u00e9s enll\u00e0 del pessimisme quan analitza l\u2019actual escenari educatiu que no repara en titllar amb adjectius de tra\u00e7 gruixut i una punyent cr\u00edtica social enfront de la obedi\u00e8ncia ciutadana, la qual qualifica com a grups \u2018ramatescos\u2032. Davant d\u2019aquesta valoraci\u00f3, demana combat. Combat educatiu.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":12366,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[243,241],"tags":[430,670,307,668,669],"class_list":["post-12438","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ideologia-ca","category-politica-ca","tag-andreu-navarra-ca","tag-ideologia-neoliberal-ca","tag-lomloe-ca","tag-model-educatiu","tag-noves-tecnologies"],"yoast_head":"\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Eva-Serra-150x150.jpg\")
<\/p>\n
\n