![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Portada-Xavier_1300-1068x801-1.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Eva Serra<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Davant d\u2019un panorama conf\u00fas d\u2019innovacions pedag\u00f2giques Xavier Mass\u00f3, exposa amb claredat en \u2032El fin de la Educaci\u00f3n. La escuela que dej\u00f3 de ser<\/a><\/em>\u2019 (Akal, 2021) els motius que han contribu\u00eft a transformar els sistemes educatius occidentals. Un assaig que aporta una cr\u00edtica filos\u00f2fica, hist\u00f2rica, econ\u00f2mica, cultural i social per a desgranar l\u2019actual entramat educatiu, sota el seu judici, cada cop m\u00e9s allunyat de l\u2019esperit il\u00b7lustrat que va il\u00b7luminar a Europa.<\/p>\n Xavier Mass\u00f3 Aguad\u00e9<\/strong>\u00a0(Tarragona, 1959), \u00e9s Llicenciat en Filosofia i Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i en Antropologia Social i Cultural i Catedr\u00e0tic d\u2019Ensenyaments Secundaris per l\u2019especialitat de Filosofia. Actualment \u00e9s el secretari general del sindicat Professors de Secund\u00e0ria (aspepc\u00b7sps) i president de la Fundaci\u00f3 Episteme. Durant gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades dedicat al sector educatiu, Mass\u00f3 participa en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 de premsa escrita, r\u00e0dio i televisi\u00f3, aix\u00ed com ponent en diversos f\u00f2rums educatius.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 ha deixat de ser l\u2019escola?<\/strong><\/p>\n Ha deixat de ser el lloc on s\u2019impartia una instrucci\u00f3 igualit\u00e0ria i s\u2019ensenyava amb independ\u00e8ncia de l\u2019origen social, econ\u00f2mic o cultural de cadasc\u00fa. La pr\u00f2pia expressi\u00f3 \u00abescola d\u2019elit\u00bb referia abans a l\u2019extracci\u00f3 social del seu alumnat, per\u00f2 no a les matem\u00e0tiques que s\u2019explicaven, que eren les mateixes a tot arreu.<\/p>\n L\u2019escola ha deixat de ser el lloc on s\u2019impartia una instrucci\u00f3 igualit\u00e0ria i s\u2019ensenyava amb independ\u00e8ncia de l\u2019origen social, econ\u00f2mic o cultural de cadasc\u00fa<\/p><\/blockquote>\n Avui dia no \u00e9s aix\u00ed; segons l\u2019establiment educatiu al qual un acudeixi, rebr\u00e0 una educaci\u00f3 de primera, de segona o de tercera. Aix\u00f2 s\u00ed, sota un sistema \u00abcomprensiu\u00bb, pretextadament permissiu i fingidament garantista, amb tothom viatjant en el mateix vaixell. Per\u00f2 el que no es diu \u00e9s que les cabines de primera, de segona i de tercera v\u00e9nen preadjudicades, amb la qual cosa es tracta d\u2019un viatge d\u2019anada i tornada, que reverteix al mateix punt de partida. L\u2019escola comprensiva no \u00e9s la soluci\u00f3, sin\u00f3 part substancial del problema.<\/p>\n Considera que l\u2019actual disseny educatiu arremet fonamentalment contra les classes populars?<\/strong><\/p>\n Sens dubte s\u00f3n les v\u00edctimes propiciat\u00f2ries. \u00c9s un model que en termes socials podr\u00edem definir com una agressi\u00f3 de classe perfecta. Per\u00f2 tamb\u00e9 afecta globalment a la totalitat de la poblaci\u00f3. \u00c9s un sistema pensat amb finalitats estrictament instrumentals. A cadasc\u00fa, per al que vagi a servir.<\/p>\n S\u00f3n ara els continguts acad\u00e8mics ostatges de la nova educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Ostatges al rescat dels quals nom\u00e9s es pot optar des d\u2019una determinada posici\u00f3 econ\u00f2mica? B\u00e9\u2026 podria veure\u2019s aix\u00ed sens dubte, encara que al meu judici es tracta d\u2019alguna cosa fins i tot pitjor, per aix\u00f2 d\u2019estratificaci\u00f3 social que en aquest aspecte s\u2019involucra. A veure, abans solia dir-se que la fam\u00edlia educava i l\u2019escola ensenyava. Potser no \u00e9s una distinci\u00f3 molt precisa, per\u00f2 s\u00ed intu\u00eftiva de la funci\u00f3 que corresponia a cadascuna d\u2019aquestes institucions, la familiar i l\u2019escolar, respectivament. Ara se\u2019ns diu que l\u2019escola no ha d\u2019ensenyar, sin\u00f3 educar, o no sols ensenyar, sin\u00f3 tamb\u00e9 educar com si ensenyar matem\u00e0tiques no fos educar!<\/p>\n No \u00e9s nom\u00e9s que els continguts acad\u00e8mics siguin ara ostatges de l\u2019educaci\u00f3, sin\u00f3 que s\u2019han erradicat per considerar-se superflus per a una gran part de la poblaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n No \u00e9s nom\u00e9s que els continguts acad\u00e8mics siguin ara ostatges de l\u2019educaci\u00f3, sin\u00f3 que s\u2019han erradicat per considerar-se superflus per a una gran part de la poblaci\u00f3 perqu\u00e8, segons afirmen la Sra. Cela\u00e1 i les seves \u00abcamarilles\u00bb \u00e0uliques, l\u2019important no \u00e9s saber molt, sin\u00f3 saber el que se sap i el que no se sap\u2026 Una afirmaci\u00f3 d\u2019altra banda molt carrinclona, i un pobre estrafaig del socr\u00e0tic \u00abnom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res\u00bb. Perqu\u00e8 com m\u00e9s coses sapiguem, m\u00e9s conscients serem de quantes ignorem i de la necessitat de con\u00e8ixer-les. Si la Sra. Cela\u00e1 pret\u00e9n emular la cita de S\u00f2crates amb aquesta ocurr\u00e8ncia, l\u2019\u00fanica cosa que demostra \u00e9s que res no ha ent\u00e8s i que ella mateixa no sap el que ignora. I aix\u00f2, al capdavant d\u2019un ministeri d\u2019educaci\u00f3, la converteix en un perill p\u00fablic.<\/p>\n Per qu\u00e8 la innovaci\u00f3 pedag\u00f2gica t\u00e9 tants aplaudiments?<\/strong><\/p>\n Hi ha molts factors que influeixen en aix\u00f2. D\u2019una banda estan els corrents que en \u2018El fin de la eduaci\u00f3n\u2019 denomino els ap\u00f2stols de la \u00abbona nova educativa\u00bb i els de la \u00abteocnologia\u00bb, les innovacions de la qual estan ja m\u00e9s aviat atrotinades, per\u00f2 que embenin un relat que alg\u00fa ha comprat i s\u2019ha encarregat de difondre propagand\u00edsticament. Vaja, \u00abpopulisme educatiu\u00bb en estat pur.<\/p>\n En realitat, es tracta de retalls intel\u00b7lectuals sincr\u00e8tics i en molts casos de deixalla, l\u2019\u00e8xit de la qual radica en el fet que serveixen de p\u00e0bul en la cadena tr\u00f2fic-pedag\u00f2gica a models aut\u00e8nticament predadors i socialment agressius, que es camuflen sota les amables vestidures de les seves infelices v\u00edctimes. M\u2019estic referint a l\u2019economicisme educatiu, que \u00e9s el que es troba a la c\u00faspide d\u2019aquesta cadena \u00abpedatr\u00f2fica\u00bb. El problema no s\u00f3n aquests innovadors fossilitzats -xerraires, engalipadors i il\u00b7luminats n\u2019hi ha hagut sempre-, sin\u00f3 qui els ha investit de pedag\u00f2cratas.<\/p>\n Com es construeix la xarxa de complicitats que donen lloc a l\u2019actual sistema educatiu?<\/strong><\/p>\n \u00c9s tota una trama en la qual hi ha molts interessos en joc, que es constitueix d\u2019acord amb la seva pr\u00f2pia l\u00f2gica i que es revesteix d\u2019un discurs amable altament persuasiu. Sempre resulta m\u00e9s c\u00f2mode atribuir els fracassos a les circumst\u00e0ncies concurrents que a les pr\u00f2pies insufici\u00e8ncies o culpes. Una sort de\u00a0love\u00a0bombing<\/em>\u00a0com el que utilitzen les sectes per a iniciar als seus adeptes. Aix\u00f2 \u00e9s hum\u00e0 i fins i tot comprensible, el problema \u00e9s que ara no hi ha contrap\u00e8s per la dimissi\u00f3 de l\u2019estat i els poders p\u00fablics en el que hauria de ser la seva obligaci\u00f3 fonamental: preservar un sistema d\u2019instrucci\u00f3 p\u00fablica -dit en el vell llenguatge de l\u2019escola republicana- de qualitat i igualitari. Tamb\u00e9 la societat ha dimitit en gran part.<\/p>\n El sistema educatiu espanyol emana de l\u2019europeu en les seves arrels constructivistes. Quina seria la clau per a entendre la bolcada de la il\u00b7lustraci\u00f3 a Europa?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 del constructivisme \u00e9s una cosa m\u00e9s aviat in\u00e8dita, i curiosa. No hi ha cap sistema educatiu que es proclami expl\u00edcitament seguidor d\u2019una determinada teoria pedag\u00f2gica o psicol\u00f2gica, i sense mecanismes compensadors de les manifestes insufici\u00e8ncies de l\u2019escola comprensiva que postula el model constructivista, amb l\u2019excepci\u00f3 de l\u2019espanyol.<\/p>\n La bolcada anti-il\u00b7lustrada \u00e9s sens dubte un fenomen global vinculat a l\u2019emerg\u00e8ncia de discursos anti-intel\u00b7lectualistes associats al neoliberalisme<\/p><\/blockquote>\n La bolcada anti-il\u00b7lustrada \u00e9s sens dubte un fenomen global vinculat a l\u2019emerg\u00e8ncia de discursos anti-intel\u00b7lectualistes associats al neoliberalisme, encara que aparentin postular-se contra ell. En el llibre aporto una hip\u00f2tesi del perqu\u00e8, que aqu\u00ed no tenim espai per a exposar. Diguem molt succintament que es tracta d\u2019un fenomen relacionat amb el proc\u00e9s de neo-medievalitzaci\u00f3 cap al qual, al meu judici, ens estem encaminant: una societat feudaloide amb les noves tecnologies al seu servei. A Espanya aquest fenomen \u00e9s molt m\u00e9s acusat, i els seus efectes devastadors tamb\u00e9; penso que en gran manera per la feble recepci\u00f3 de la tradici\u00f3 il\u00b7lustrada aqu\u00ed a Espanya, tant en la dreta com en l\u2019esquerra.<\/p>\n Evoca tres accepcions educatives en el seu llibre, anem per la primera: fi com a objectiu o finalitat. Podria resumir-ho breument?<\/strong><\/p>\n Els sistemes educatius sorgeixen amb l\u2019objectiu de transmetre uns coneixements que, donada la seva naturalesa, un individu no pot adquirir en el seu entorn m\u00e9s immediat i que requereixen un proc\u00e9s previ d\u2019instrucci\u00f3. Aquesta \u00e9s la finalitat amb qu\u00e8 van ser concebuts, i aix\u00ed continua sent. En general, un no pot aprendre el binomi de Newton, f\u00edsica te\u00f2rica o grec antic pel seu compte, ni amb internet ni amb el sursuncorda, tot aix\u00f2 s\u00f3n enganyifes; es requereix una inst\u00e0ncia institu\u00efda\u00a0ad hoc<\/em>, i aquesta \u00e9s el sistema educatiu.<\/p>\n La segona fi, com a l\u00edmits i domini. Aquesta accepci\u00f3, \u00e9s inamovible educativament o admet m\u00e9s marge?<\/strong><\/p>\n No \u00e9s que sigui inamovible, sin\u00f3 que en for\u00e7ar aquests l\u00edmits deixa de funcionar. Un domini ve determinat per les possibilitats d\u2019exercir una certa funci\u00f3, i a aquesta li s\u00f3n inherents uns l\u00edmits. Els miracles a Lourdes. Una cosa \u00e9s instruir en el coneixement matem\u00e0tic i una altra \u00abensenyar\u00bb a ser feli\u00e7. El primer es correspon amb un camp determinat de l\u2019educaci\u00f3; el segon \u00e9s en tot cas un desig lloable, per\u00f2 fora de les possibilitats de l\u2019escola.<\/p>\n El que pot fer l\u2019escola \u00e9s ensenyar a entendre el m\u00f3n; el que no pot fer \u00e9s ensenyar a ser feli\u00e7. Si ens obstinem en el segon, estarem desvirtuant el primer<\/p><\/blockquote>\n El que pot fer l\u2019escola \u00e9s ensenyar a entendre el m\u00f3n; el que no pot fer \u00e9s ensenyar a ser feli\u00e7. Si ens obstinem en el segon, estarem desvirtuant el primer. No \u00e9s un problema d\u2019incompatibilitat, sin\u00f3 d\u2019\u00e0mbits qualitativament diferents. Una piscina est\u00e0 per a nedar, no per a jugar a futbol; o un hospital est\u00e0 per a curar malalts, no per a fer-los feli\u00e7os. Si curant-los els hi fa feli\u00e7os, doncs millor que millor, per\u00f2 no \u00e9s el seu objectiu primordial. Deixem-nos de m\u00edstiques hip\u00f2crites.<\/p>\n Finalment, fi com a final o destrucci\u00f3. Considera que ja podem donar per liquidada a l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Malauradament, em temo que s\u00ed. Almenys com el que va ser des de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Com a m\u00ednim en la dimensi\u00f3 humana del definitiu, que molt s\u00e0viament el pr\u00edncep de Salinas -protagonista del \u2018Gatopardo\u2019- fixava en un parell de generacions. Costa molt destruir alguna cosa que funciona, per\u00f2 m\u00e9s encara aconseguir que torni a funcionar. Sempre en el sup\u00f2sit que sigui aix\u00f2 el que es desitgi, que tampoc \u00e9s el cas ara mateix, per part de qui podria estar en condicions d\u2019impulsar-ho. Francament, no s\u00f3c molt optimista.<\/p>\n Per a explicar els tres fins, el seu llibre proposa un recorregut hist\u00f2ric, filos\u00f2fic, pol\u00edtic, cultural i econ\u00f2mic. Podria resumir breument el seu paper en l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n De la hist\u00f2ria, el qu\u00e8 ha estat, com va sorgir i el recorregut seguit; de la filosofia, el criteri de refer\u00e8ncia pel qual guiar-se a partir del que \u00e9s i ha de ser; de la pol\u00edtica, les raons i interessos que han portat als uns o als altres models educatius; del cultural, el dret a ser educat i el seu significat; de l\u2019economia, el que no ha de ser l\u2019educaci\u00f3. Afegiria per part meva, la ci\u00e8ncia: la transmissi\u00f3 del coneixement que fa intel\u00b7ligible el m\u00f3n.<\/p>\n Realitza tamb\u00e9 una incisiva revisi\u00f3 antropol\u00f2gica, des de les societats primitives a\u00a0Levi-Strauss, Margaret\u00a0Mead\u00a0o\u00a0Clifford\u00a0Geertz. Com han influenciat aquests autors en l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n El paper de l\u2019antropologia, o dels antrop\u00f2legs, i la seva influ\u00e8ncia en els discursos educatius ha estat, al meu parer, obviat amb massa freq\u00fc\u00e8ncia, eclipsat pel de la pedagogia, la psicologia, la sociologia i, avui dia, de l\u2019economia. Per\u00f2 ha estat determinant en molts casos per les seves aportacions, tant pel que fa a la construcci\u00f3 del relat, com dels mateixos carreus sobre els quals despr\u00e9s s\u2019establir\u00e0 el discurs pr\u00f2piament educatiu. Com es pot inferir de la lectura del llibre, el paper de Margaret Mead em sembla ingenu, \u00abflower power\u00bb, per dir-ho aix\u00ed, per\u00f2 decisiu en l\u2019actualitzaci\u00f3 del vell relat rousseauni\u00e0 del bon salvatge, tan del gust d\u2019alguns; el de L\u00e9vi-Strauss \u00e9s molt m\u00e9s potent i, amb franquesa, perversament t\u00f2xic. De Geertz, d\u2019altra banda, prenc la seva definici\u00f3 de cultura, que em sembla molt operativa i pertinent.<\/p>\n En el seu llibre es refereix als \u00abteocn\u00f2legs\u00bb, com aquells que de les noves tecnologies construeixen una nova teologia i de la fascinaci\u00f3\u00a0papanates\u00a0com a equivalent religi\u00f3s. Com definiria a l\u2019anomenada \u201ccultura digital\u201d?<\/strong><\/p>\n Si cultura \u00e9s \u2013seguint a Geertz- un ordit que consisteix en trames de significat que interpretem a partir d\u2019un sistema de codis apr\u00e8s \u2013des de comportaments i actituds fins al coneixement cient\u00edfic-, i els dispositius digitals s\u00f3n instruments que utilitzem per a diversos fins, cultura digital seria llavors la corresponent a un univers de significats que se\u2019ns transmeten i als quals accedim a trav\u00e9s d\u2019aquests mitjans, totalment o en part. El problema sorgeix si el mitj\u00e0 es converteix en un fi en si mateix, si el mateix instrument passa a ser \u00abel codi\u00bb. Perqu\u00e8 llavors, de ser alguna cosa al nostre servei passem a posar-nos nosaltres al seu. D\u2019aqu\u00ed la genial met\u00e0fora d\u2019Isaac Asimov en el seu fascinant relat \u2018Sensaci\u00f3 de poder\u2019, que comento en el llibre.<\/p>\n Quan ens abandonem al mitj\u00e0 que hem creat, invertint la relaci\u00f3 de supeditaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s la \u00abteocnologia\u00bb: una teologia instrumental amb les noves tecnologies com a pretext<\/p><\/blockquote>\n Quan ens abandonem al mitj\u00e0 que hem creat, invertint la relaci\u00f3 de supeditaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s la \u00abteocnologia\u00bb: una teologia instrumental amb les noves tecnologies com a pretext. Tornant a Asimov, ja no cal que sapiguem multiplicar perqu\u00e8 l\u2019ordinador ho fa per nosaltres. No fa falta ser cap linx per a veure en tot aix\u00f2 el transsumpte d\u2019un projecte d\u2019enginyeria social molt agressiu, que dilueix a l\u2019individu en la seva funci\u00f3 social, com ja detectava Santayana en el pensament de John Dewey, un dels pedagogs m\u00e9s hist\u00f2ricament celebrats.<\/p>\n \u201cEl discurs amable\u201d, \u201cL\u2019enemic invisible\u201d, parla vost\u00e8 de farsa. Com revertir-la? \u00c9s possible?<\/strong><\/p>\n La farsa fa la seva aparici\u00f3 com a fenomen social quan la realitat es degrada, i consisteix en el fingiment conscient que nega aquesta degradaci\u00f3 per qualssevol raons que indueixen a perseverar en all\u00f2 que no es creu. Ja sigui per a salvar la mateixa posici\u00f3, per la mateixa in\u00e8rcia del proc\u00e9s deteriorat que ens tenalla o, tamb\u00e9, per a posar en deguda salvaguarda els aut\u00e8ntics objectius que es persegueixen amb aquest deteriorament. No hem d\u2019oblidar mai que, davant d\u2019objectius contraposats, les nocions d\u2019\u00e8xit i de frac\u00e0s s\u00f3n intercanviables. El que a mi se\u2019m pot antullar un frac\u00e0s pot ser per a un altre un \u00e8xit. \u00c9s una simple q\u00fcesti\u00f3 d\u2019objectius.<\/p>\n La fase superior de la farsa \u00e9s l\u2019esperpent, que sorgeix quan la pr\u00f2pia realitat deteriorada s\u2019interioritza com a criteri de refer\u00e8ncia. Educativament estem entrant en l\u2019esperpent<\/p><\/blockquote>\n La fase superior de la farsa \u00e9s l\u2019esperpent, que sorgeix quan la mateixa realitat deteriorada s\u2019interioritza com a criteri de refer\u00e8ncia. Educativament estem entrant en l\u2019esperpent, d\u2019aqu\u00ed la refer\u00e8ncia en el llibre als Monty Python. Perqu\u00e8 l\u2019\u00fanica manera de sortir de l\u2019esperpent \u00e9s mitjan\u00e7ant la ironia, establir una dist\u00e0ncia respecte a un mateix i a la situaci\u00f3, extremant-la perqu\u00e8 es mostri en la seva absurditat, en el que t\u00e9 de deformaci\u00f3 grotesca.<\/p>\n L\u2019enemic invisible? Miri, hi ha una frase que vaig llegir de nen, no recordo on, per\u00f2 crec que \u00e9s de Baudelaire, que em va impressionar: el millor parany del diable \u00e9s conv\u00e8ncer-nos que no existeix. O Sherlock Holmes quan deia que si el versemblant no ens serveix per a explicar alguna cosa, caldr\u00e0 comen\u00e7ar a pensar en l\u2019inversemblant i sota quins sup\u00f2sits, potser no contemplats pr\u00e8viament, esdev\u00e9 versemblant. No es tracta de conspiranoias, sin\u00f3 de fets objectius: hi ha una l\u00f2gica interna a les successives innovacions educatives que porta cap a la degradaci\u00f3 progressiva. I que la mercantilitzaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3, la seva conversi\u00f3 en un b\u00e9 de mercat subjecte a l\u2019oferta i la demanda, \u00e9s el dest\u00ed cap al qual s\u2019apunta, no sembla que sigui objectivament q\u00fcestionable\u2026 tota vegada, clar, que sapiguem distanciar-nos de la farsa o de l\u2019esperpent.<\/p>\n Per a entendre\u2019ns, quan la Sra. Cela\u00e1 proposa com a objectiu de la seva nova llei combatre el frac\u00e0s escolar rebaixant continguts i aprovant per decret, est\u00e0 en la farsa o en l\u2019esperpent. En la farsa si encara \u00e9s conscient que aix\u00ed nom\u00e9s aconseguir\u00e0 millorar les estad\u00edstiques; en l\u2019esperpent si de veritat creu que el frac\u00e0s escolar es pot combatre amb estad\u00edstiques cuinades. En qualsevol cas, estem educativament davant d\u2019un aut\u00e8ntic despotisme anti-il\u00b7lustrat.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3:<\/span><\/p>\n Enlla\u00e7 al webinar celebrat el 14 d\u2019abril<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Eva-Serra-150x150.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Xavier_int_OK_600.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/cover-2.jpg\")
\n