{"id":10089,"date":"2024-04-30T07:40:27","date_gmt":"2024-04-30T05:40:27","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=10089"},"modified":"2024-08-29T09:01:30","modified_gmt":"2024-08-29T07:01:30","slug":"lopez-ruperez-espanya-presenta-una-imatge-destancament-en-la-mediocritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/lopez-ruperez-espanya-presenta-una-imatge-destancament-en-la-mediocritat\/","title":{"rendered":"L\u00f3pez Rup\u00e9rez: \u201cEspanya presenta una imatge d\u2019estancament en la mediocritat\u201d"},"content":{"rendered":"

L\u00f3pez Rup\u00e9rez: \u201cEspanya presenta una imatge d\u2019estancament en la mediocritat\u201d<\/h1>\n

Entrevista publicada per Fundaci\u00f3 Episteme<\/em><\/p>\n

\"\"
Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez, director de la C\u00e0tedra de Pol\u00edtiques Educatives de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela. \/ Foto: UCJC<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Serra<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El coneixement, l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i la recerca seria el m\u00e9s adequat a Espanya per a desenvolupar un marc normatiu que conduexi a una bona governan\u00e7a en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3, segons sost\u00e9 Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez. En el seu llibre La gobernanza de los sistemas educativos<\/em><\/a>, aquest expert explica -entre moltes altres q\u00fcestions- com els trets caracter\u00edstics dels pa\u00efsos amb alt rendiment aix\u00ed ho evidencien. Per\u00f2, al seu parer, aix\u00f2 no es contempla a Espanya.<\/p>\n

\n

Gran part d\u2019aquesta entrevista correspon al webinar \u00abL\u2019educaci\u00f3 com a arma d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica<\/strong><\/a>\u00bb, \u00faltim acte organitzat per la\u00a0Fundaci\u00f3 Episteme<\/strong>, que va comptar amb la intervenci\u00f3 de\u00a0Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez<\/strong>. En aquest seminari, van participar, tamb\u00e9,\u00a0Jos\u00e9 Antonio Mart\u00ednez S\u00e1nchez<\/strong>, catedr\u00e0tic de Matem\u00e0tiques i\u00a0Xavier Mass\u00f3 Aguad\u00e9<\/strong>, catedr\u00e0tic de Filosofia i escriptor, qui van oferir les seves opinions sobre algunes de les q\u00fcestions tractades en l\u2019espai dedicat a la tert\u00falia posterior.<\/p>\n

Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez<\/strong>\u00a0\u00e9s doctor en F\u00edsica per la UCM i Catedr\u00e0tic d\u2019Institut. Disposa d\u2019una \u00e0mplia i variada experi\u00e8ncia en els \u00e0mbits de la recerca, de la pr\u00e0ctica i de la pol\u00edtica educativa. Ha estat Director del Liceo Espa\u00f1ol de Par\u00eds, Director General de Centros Educativos del Ministerio de Educaci\u00f3n y Cultura, Secretari General de Educaci\u00f3n y Formaci\u00f3n Profesional d\u2019aquest Ministeri, i President del Consejo Escolar del Estado. Ha exercit el lloc de Conseller d\u2019Educaci\u00f3 en les Delegacions Permanents d\u2019Espanya davant l\u2019OCDE i davant la UNESCO, amb seu a Par\u00eds.<\/p>\n

Autor d\u2019un centenar de publicacions en revistes especialitzades nacionals i estrangeres i m\u00e9s d\u2019una dotzena de llibres, l\u2019\u00faltim -motiu d\u2019aquesta entrevista-\u00a0La gobernanza de los sistemas educativos<\/em><\/a><\/strong>, (Narcea, 2021). En l\u2019actualitat, \u00e9s director de la C\u00e0tedra de Pol\u00edtiques Educatives de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela.<\/p>\n

 <\/p>\n

Recentment s\u2019acaba de presentar el Reial decret 217\/2022 que estableix l\u2019ordenaci\u00f3 i els ensenyaments m\u00ednims de l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria obligat\u00f2ria. Considera que es brinden els equilibris que vost\u00e8 formula entre centralitzaci\u00f3 i descentralitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Durant m\u00e9s de 30 anys s\u2019ha respectat a Espanya, en termes generals, un necessari -i recomanat internacionalment- equilibri entre centralitzaci\u00f3 i descentralitzaci\u00f3; particularment en mat\u00e8ria de curr\u00edculum, del repartiment de compet\u00e8ncies entre el Govern central i les Comunitats aut\u00f2nomes. Amb la\u00a0LOMLOE\u00a0aquest equilibri s\u2019ha trencat despla\u00e7ant-lo cap a les Comunitats aut\u00f2nomes. Per\u00f2, a m\u00e9s, el valor estructurant del desenvolupament que correspon a l\u2019Estat \u00e9s tan esc\u00e0s, tan imprec\u00eds, tan borr\u00f3s -i fins i tot tan conf\u00fas- que\u00a0de facte<\/em>\u00a0entrem en una fase d\u2019exaltaci\u00f3 de l\u2019autonomia dels altres actors, la qual cosa generar\u00e0 desordre i, fet i fet, incrementar\u00e0 la inequitat territorial que, des de la C\u00e0tedra, hem documentat sobradament. A m\u00e9s, disposem d\u2019evid\u00e8ncies emp\u00edriques en l\u2019\u00e0mbit internacional sobre el fet que l\u2019autonomia pot ser contraproduent, per als resultats dels alumnes, si no va acompanyada de la corresponent rendici\u00f3 de comptes.<\/p>\n

Vost\u00e8 defensa la racionalitat, l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica i la recerca per a una bona governan\u00e7a. Fins a on considera que la\u00a0LOMLOE\u00a0compleix amb aquest plantejament?<\/strong><\/p>\n

La LOMLOE, a trav\u00e9s del seu desenvolupament normatiu, ha mostrat un rostre descoratjador que \u00e9s una manifestaci\u00f3 dels compromisos del Govern amb els seus socis<\/p><\/blockquote>\n

La LOMLOE, a trav\u00e9s del seu desenvolupament normatiu, ha mostrat un rostre descoratjador que \u00e9s una manifestaci\u00f3 dels compromisos del Govern amb els seus socis. Aix\u00f2 s\u2019adverteix en dos fronts: un en el sentit de la progressiva reducci\u00f3 del paper constitucional de l\u2019Estat en l\u2019ordenaci\u00f3 b\u00e0sica del sistema educatiu, i un altre en la franca contaminaci\u00f3 ideol\u00f2gica del curr\u00edculum. No \u00e9s una reforma inspirada en el principi de racionalitat -entesa, d\u2019acord amb Pinker, com \u201cla capacitat de fer servir el coneixement per a aconseguir objectius\u201d- i, lamentant-lo molt, he de dir que, d\u2019aquesta manera, es compromet tant l\u2019encert de les reformes com la seva durada o estabilitat.<\/p>\n

El concepte \u2018Lifelong learning<\/em>\u2018 o aprenentatge permanent, s\u2019empara a anar ajustant els coneixements i les habilitats als canvis que el context va presentant. Andreas Schleicher diu que \u201cno significa nom\u00e9s aprendre constantment sin\u00f3, tamb\u00e9, \u00abdesaprendre\u00bb i \u00abreaprendre\u00bb quan canvia el context\u201d. Com \u00e9s possible organitzar un aprenentatge de llarg recorregut en un context tan variable com el que tenim?<\/strong><\/p>\n

L\u2019afirmaci\u00f3 de\u00a0Scheleicher\u00a0s\u2019ha de contextualitzar en un concepte que va ser reformulat per l\u2019OCDE l\u2019any 1996, perqu\u00e8 fins llavors es parlava de la formaci\u00f3 de les persones adultes. Suposa un canvi de paradigma en tant que les diferents fases formatives de l\u2019individu es consideren interrelacionades entre si. El que fem en l\u2019edat adulta no \u00e9s independent del que h\u00e0gim fet en l\u2019edat juvenil. Existeix evid\u00e8ncia emp\u00edrica sobre aquest tema. Sabem que els qui millor aprofiten les possibilitats d\u2019educaci\u00f3 permanent s\u00f3n aquells que han rebut formaci\u00f3 universit\u00e0ria i, per tant, estan disposats a continuar formant-se al llarg de la vida. Per a aix\u00f2, hem de disposar d\u2019una formaci\u00f3 b\u00e0sica s\u00f2lida.<\/p>\n

La \u00abformaci\u00f3 b\u00e0sica s\u00f2lida\u00bb no sembla haver-se interpretat igual a tot arreu. A Espanya, molts docents critiquen que els continguts s\u2019han anat sotmetent a les compet\u00e8ncies. Quin grau d\u2019autocr\u00edtica existeix en organismes com l\u2019OCDE davant d\u2019aquestes discrep\u00e0ncies?<\/strong><\/p>\n

Segons el parer d\u2019alguns, l\u2019OCDE t\u00e9 un car\u00e0cter neoliberal i segons el parer d\u2019uns altres, t\u00e9 un car\u00e0cter socialdem\u00f2crata en mat\u00e8ria educativa. Per la meva experi\u00e8ncia a l\u2019OCDE puc donar testimoniatge que t\u00e9 una cultura de respecte pels fets i de consideraci\u00f3 de l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica.<\/p>\n

En el cas d\u2019Espanya, l\u2019orientaci\u00f3 del curr\u00edculum per compet\u00e8ncies s\u2019ha pervertit en relaci\u00f3 amb els postulats internacionals, que no s\u00f3n nom\u00e9s de l\u2019OCDE<\/p><\/blockquote>\n

En el cas d\u2019Espanya, l\u2019orientaci\u00f3 del curr\u00edculum per compet\u00e8ncies s\u2019ha pervertit en relaci\u00f3 amb els postulats internacionals, que no s\u00f3n nom\u00e9s de l\u2019OCDE, sin\u00f3 tamb\u00e9 del consens entre empresaris o de responsables de les empreses tecnol\u00f2giques sobre l\u2019educaci\u00f3 que volem per al futur. Aix\u00f2 connecta amb una visi\u00f3 humanista de l\u2019educaci\u00f3 que revaloritza el paper del coneixement i l\u2019eleva de categoria. Enfront d\u2019aquesta orientaci\u00f3 genu\u00efna, que pret\u00e9n elevar el llist\u00f3 en mat\u00e8ria d\u2019exig\u00e8ncia intel\u00b7lectual del curr\u00edculum, perqu\u00e8 afegeix al coneixement pur el saber fer i l\u2019enriqueix amb el saber ser i el saber viure junts, a Espanya s\u2019ha creat un curr\u00edculum de car\u00e0cter espuri. No podem adoptar una transici\u00f3 -del curr\u00edculum per compet\u00e8ncies-, des d\u2019un enfocament de m\u00e0xims. Aquesta perversi\u00f3 assoleix un enfocament altament ideologitzat del curr\u00edculum. Quan el coneixement, que \u00e9s la base, es despla\u00e7a no sap molt b\u00e9 cap a quin lloc, l\u2019edifici intel\u00b7lectual de l\u2019ensenyament se\u2019ns esfondra i compromet al professorat, que \u00e9s el gran sacerdot responsable de transmetre l\u2019her\u00e8ncia cultural d\u2019una generaci\u00f3 a la seg\u00fcent. Som en un moment de neguit.<\/p>\n

Un plantejament racional partiria del coneixement per a desenvolupar les habilitats, les actituds i els valors; com a catedr\u00e0tic d\u2019institut s\u00e9 que aix\u00f2 es pot fer<\/p><\/blockquote>\n

Hauria estat molt millor adoptar un enfocament gradualista, ben explicat. Un plantejament racional partiria del coneixement per a desenvolupar les habilitats, les actituds i els valors; com a catedr\u00e0tic d\u2019institut s\u00e9 que aix\u00f2 es pot fer. Partint de les disciplines, es tractaria d\u2019entrenar-nos sobre la base d\u2019alguna cosa de coneixem, sense fer salts al buit.<\/p>\n

Sense moure\u2019ns d\u2019una base de \u00abaprenentatge cl\u00e0ssic\u00bb, les habilitats, les actituds i els valors no serien conseq\u00fc\u00e8ncia natural? Cal introduir les compet\u00e8ncies de manera espec\u00edfica?<\/strong><\/p>\n

L\u2019enfocament del curr\u00edculum per compet\u00e8ncies situa el coneixement a la c\u00faspide de les compet\u00e8ncies. De fet, quan per primera vegada s\u2019introdueix la reflexi\u00f3 sobre les compet\u00e8ncies, a trav\u00e9s del\u00a0projecte\u00a0DeSeCo<\/em><\/a>\u00a0de l\u2019OCDE l\u2019any 2001, els ministres d\u2019educaci\u00f3 dels pa\u00efsos membres plantegen el concepte de compet\u00e8ncies com els coneixements, les habilitats, les actituds i els valors. El bon ensenyament cl\u00e0ssic, l\u2019ensenyament tradicional, ha estat orientat d\u2019una manera espont\u00e0nia d\u2019acord amb l\u2019enfocament per compet\u00e8ncies i els bons professors, encara que lluny de saber-ho, l\u2019estaven aplicant. El canvi \u00e9s que ara aquest enfocament es fa expl\u00edcit, sistem\u00e0tic i es generalitza.<\/p>\n

Quan analitzem uns certs d\u00e8ficits en el \u2018saber fer\u2019 dels nostres alumnes, en el sistema educatiu actual trobem dificultats; per exemple, en el maneig del llenguatge, en la capacitat d\u2019expressi\u00f3 escrita o en l\u2019habilitat ret\u00f2rica o d\u2019articulaci\u00f3 del discurs. Fa no gaire, dos eurodiputats em comentaven la difer\u00e8ncia que existeix entre els europarlamentaris francesos i espanyols. La capacitat ret\u00f2rica dels francesos \u00e9s producte del seu sistema educatiu, que en mat\u00e8ria del llenguatge ha orientat els ensenyaments i les pr\u00e0ctiques docents de conformitat amb el criteri de les compet\u00e8ncies, encara sense saber-ho. Aix\u00f2 no \u00e9s gen\u00e8tic.<\/p>\n

A Fran\u00e7a tamb\u00e9 es donen protestes de professors en relaci\u00f3 al batxillerat i es comencen a produir baixes en el sector docent, com est\u00e0 passant a l\u2019Acad\u00e8mia de Toulouse. Pot succeir el mateix aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Aquest problema ha estat advertit amb temps suficient pels organismes multilaterals. En tots els sistemes amb una llarga tradici\u00f3 burocr\u00e0tica-administrativa, entre els quals es troba el nostre, les pol\u00edtiques de gesti\u00f3 del talent del professorat han estat, en l\u2019essencial, ignorades. I b\u00e0sicament es recolzen en dos pilars: en les pol\u00edtiques d\u2019acc\u00e9s a la professi\u00f3 i en les de desenvolupament professional, absolutament imprescindibles per a dotar a la professi\u00f3 docent de la fortalesa i del nivell de satisfacci\u00f3 necessaris. Les administracions educatives ni tan sols s\u2019han obert a aquesta possibilitat.<\/p>\n

Hi ha, i n\u2019hi haur\u00e0 m\u00e9s en el futur, un problema de pen\u00faria, d\u2019escassetat en la contractaci\u00f3 d\u2019aquells professors on la doc\u00e8ncia entra en compet\u00e8ncia amb la demanda d\u2019ind\u00fastries i serveis d\u2019alt valor afegit<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019any passat vam fer una recerca centrada en el professorat en la qual manegem un mili\u00f3 i mig de dades. Vam veure que, a Espanya, el 17% dels professors de Matem\u00e0tiques de secund\u00e0ria no ha tingut una formaci\u00f3 inicial d\u2019acord amb la mat\u00e8ria que estaven ensenyant a l\u2019ESO. El mateix, amb el 30% de professors de Tecnologia. Qu\u00e8 vol dir? Hi ha, i n\u2019hi haur\u00e0 m\u00e9s en el futur, problema de pen\u00faria, d\u2019escassetat en la contractaci\u00f3 d\u2019aquells professors on la doc\u00e8ncia entra en compet\u00e8ncia amb la demanda d\u2019ind\u00fastries i serveis d\u2019alt valor afegit, on aquestes titulacions estan buscades, ben pagades i amb desenvolupament professional. Si des de les pol\u00edtiques educatives no parem esment a aquelles centrades en el professorat, el futur \u00e9s ombr\u00edvol.<\/p>\n

Hem d\u2019anar amb compte, no nom\u00e9s en la selecci\u00f3 dels millors, sin\u00f3 tamb\u00e9 en cuidar-los un cop s\u00f3n dins la professi\u00f3. Aix\u00f2 es pot aconseguir amb un plantejament de desenvolupament professional mitjan\u00e7ant el concepte de \u2018pla de carrera\u2019, en una previsi\u00f3 personalitzada. Es pot incentivar, oferir possibilitats d\u2019avan\u00e7. Hi ha una frase d\u2019un funcionari de Corea del Sud, molt repetida per l\u2019OCDE, que va dir: \u201cLa qualitat d\u2019un sistema educatiu no pot estar per sobre de la qualitat del seu professorat\u201d. Doncs ara aix\u00f2, es complementa amb el seg\u00fcent: \u201cLa qualitat del professorat no pot ser superior a la qualitat de les pol\u00edtiques centrades en el professorat\u201d.<\/p>\n

En termes econ\u00f2mics i d\u2019inversi\u00f3 tamb\u00e9 exposa la \u00abparadoxa de la despesa\u00bb. Qu\u00e8 garanteix la despesa?<\/strong><\/p>\n

Aquesta denominaci\u00f3 -\u00abparadoxa de la despesa\u00bb-, es deu a la UNESCO, que no \u00e9s una organitzaci\u00f3 precisament de car\u00e0cter neoliberal. Els resultats i la millora del sistema no depenen nom\u00e9s de quant es gasti sin\u00f3 de com es gasti. La despesa suficient \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 \u00e9s insuficient. La gran pregunta \u00e9s si el que ens gastem en educaci\u00f3 a Espanya \u00e9s o no suficient. De conformitat amb els estudis que hem fet, dep\u00e8n dels territoris. En alguns, la variable despesa ja satura, en el sentit d\u2019una despesa ja notable l\u2019increment de la qual dif\u00edcilment es traduir\u00e0 en la millora dels resultats; i en d\u2019altres, no s\u2019arriba. Les difer\u00e8ncies entre els uns i els altres pot estar en una proporci\u00f3 de dues a un. \u00c9s problable que per a engegar pol\u00edtiques consistents, efectives, eficients, tinguem d\u2019aportar m\u00e9s recursos, per\u00f2 s\u2019ha de fer sobre la base de pol\u00edtiques encertades.<\/p>\n

Respecte al disseny de pol\u00edtiques educatives, vost\u00e8 explica tres models: de dalt a baix, de baix a dalt i circular, aquest \u00faltim el m\u00e9s encertat segons la seva opini\u00f3 expressada en el llibre. En qu\u00e8 consisteix?<\/strong><\/p>\n

Promoure el consens i la participaci\u00f3 ordenada, sistem\u00e0tica, racional, ha demostrat ser un factor d\u2019\u00e8xit en la implementaci\u00f3 de les pol\u00edtiques educatives<\/p><\/blockquote>\n

Recorro a les idees geom\u00e8triques perqu\u00e8 s\u00f3n for\u00e7a pl\u00e0stiques. Una concepci\u00f3 de la governan\u00e7a de dalt a baix \u00e9s jer\u00e0rquica, pr\u00f2pia dels sistemes burocr\u00e0tics consolidats. De baix a dalt, \u00e9s una idea molt progressista, per\u00f2 sense credencials d\u2019\u00e8xit ni viabilitat. Els models de car\u00e0cter circular, m\u00e9s o menys detallats o complexos, on hi ha moviments de baix a dalt i a dalt a baix, s\u00f3n els que s\u2019han revelat m\u00e9s efectius.\u00a0Promoure el consens i la participaci\u00f3 ordenada, sistem\u00e0tica, racional, ha demostrat ser un factor d\u2019\u00e8xit en la implementaci\u00f3 de les pol\u00edtiques educatives. Tenim l\u2019exemple del cas a Portugal. L\u2019OCDE considera un \u00e8xit la seva reforma curricular, i subratlla aquests moviments de participaci\u00f3, captant l\u2019opini\u00f3 dels diferents actors d\u2019una manera ordenada, processant-la, sintetitzant-la i incorporant-la en un proc\u00e9s de refinament als plantejaments inicials. Aquesta \u00e9s la circularitat a la qual faig refer\u00e8ncia.<\/p>\n

A Espanya sembla que les pol\u00edtiques es promouen m\u00e9s a curt termini, amb la qual cosa, aquest model circular sembla dif\u00edcil<\/strong><\/p>\n

Una de les apostes intel\u00b7lectuals del llibre \u00e9s la d\u2019orientar les pol\u00edtiques de conformitat amb un enfocament racional. I a la c\u00faspide est\u00e0 basar les pol\u00edtiques en el coneixement, en l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i en la recerca. Aix\u00f2 \u00e9s el que tenen en com\u00fa els sistemes educatius d\u2019\u00e8xit. Hem estudiat els trets caracter\u00edstics de tres pa\u00efsos amb alt rendiment: Finl\u00e0ndia, Singapur i Portugal. Una de les caracter\u00edstiques que comparteixen aquests tres sistemes educatius consisteix a basar les pol\u00edtiques en el coneixement, l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i la recerca. Per contra, a Espanya, tenim una governan\u00e7a enormement polititzada i sobre la base de protagonistes, en general, amb un insuficient nivell de qualificaci\u00f3 per a ocupar els llocs que ocupen.<\/p>\n

A Espanya, tenim una governan\u00e7a enormement polititzada i sobre la base de protagonistes, en general, amb un insuficient nivell de qualificaci\u00f3 per a ocupar els llocs que ocupen<\/p><\/blockquote>\n

\"\"
Portada del llibre de Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez<\/figcaption><\/figure>\n

En el seu llibre ens diu que en l\u2019actualitat no es disposa d\u2019indicadors internacionals respecte a la qualitat de la governan\u00e7a dels sistemes educatius. Si atenem nom\u00e9s els resultats, qu\u00e8 est\u00e0 indicant el nostre sistema educatiu?<\/strong><\/p>\n

L\u2019elaboraci\u00f3 del primer marc anal\u00edtic per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat de la governan\u00e7a -efectuat mitjan\u00e7ant un estudi Delphi de consulta a experts- el vam efectuar nosaltres i, fins on jo s\u00e9, \u00e9s l\u2019\u00fanic disponible a nivell internacional. Per\u00f2, malgrat aix\u00f2, hi ha m\u00faltiples estudis comparats sobre pol\u00edtiques concretes; i per descomptat disposem d\u2019un conjunt for\u00e7a complet d\u2019indicadors de resultats en l\u2019\u00e0mbit internacional. Aquests indicadors es basen en dues fonts principals, una de naturalesa, en l\u2019essencial, administrativa (abandonament educatiu, taxes d\u2019escolaritzaci\u00f3, de repetici\u00f3, de promoci\u00f3, de graduaci\u00f3, etc.) i una altra basada en proves com \u00e9s el cas de PISA, TIMMS, etc. Segons aquests indicadors, excepci\u00f3 feta del que respecta a l\u2019escolaritzaci\u00f3, Espanya presenta una imatge que es correspon amb la d\u2019un estancament en la mediocritat.<\/p>\n

Quin missatge final (desider\u00e0tum) li sembla m\u00e9s adequat per a millorar el nostre sistema educatiu?<\/strong><\/p>\n

El missatge de fons m\u00e9s sint\u00e8tic possible que emergeix del meu llibre \u00e9s el d\u2019apostar, d\u2019una manera integrada, per el \u201cart de la pol\u00edtica\u201d i, a un temps, per la \u201cci\u00e8ncia de les pol\u00edtiques\u201d. Una orientaci\u00f3 de car\u00e0cter cient\u00edfic-racional de les pol\u00edtiques no vol dir convertir-les en F\u00edsica, per exemple, sin\u00f3 a basar-les en el coneixement, en l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i en la recerca. I l\u2019aplicaci\u00f3 del noble art de la pol\u00edtica a l\u2019educaci\u00f3 comporta la capacitat per a disposar d\u2019una visi\u00f3 fundada del que es vol fer, del per qu\u00e8 i del per a qu\u00e8, de gestionar equilibris m\u00faltiples, de promoure la participaci\u00f3, d\u2019arribar a acords assenyats, d\u2019explicar les reformes a la societat, de conv\u00e8ncer-la i d\u2019il\u00b7lusionar-la, tot aix\u00f2 en la perspectiva de la preparaci\u00f3 d\u2019un futur millor per a tots.<\/p>\n

\n

M\u00e9s informaci\u00f3:<\/span><\/strong><\/p>\n

Acc\u00e9s al webinar<\/a><\/p>\n

\n<\/div>\n