La ciència ens diu com s’aprèn a llegir millor: com ho apliquem a l’aula?

La ciència ens diu com s’aprèn a llegir millor: com ho apliquem a l’aula?

La ciència ens diu com s’aprèn a llegir millor: com ho apliquem a l’aula?

Oksana Shufrych/Shutterstock

 

Nuria Calet Ruiz, Universidad de Granada; Gracia Jiménez Fernández, Universidad de Granada y Marta Ferrero González, Universidad Autónoma de Madrid

L’educació informada des de l’evidència consisteix a incorporar les principals troballes científiques al treball dels docents a les aules. No es tracta de reemplaçar el seu judici, ni de prescriure el que han de fer, sinó oferir-los la informació pertinent que els ajudi a prendre decisions en matèria educativa i a millorar els resultats de l’aprenentatge de l’alumnat.

Però integrar els resultats de la recerca en l’experiència docent i el context on s’aplica no és habitual. El cas de l’ensenyament de la lectura n’és un exemple.

.

Aprendre a llegir: el que diu la investigació recent

Assolir una lectura competent és un dels objectius educatius fonamentals per la seva importància acadèmica i social. Els informes internacionals mostren que l’alumnat espanyol i altres països de parla hispana presenten un baix rendiment lector.

Alhora, ja sabem quines pràctiques resulten efectives per a l’aprenentatge de la lectura. Per exemple, la importància de treballar la consciència fonològica (capacitat per identificar i manipular els sons de les paraules) o altres habilitats del llenguatge oral són estratègies l’eficàcia de les quals té un ampli consens en la comunitat científica. Tot i això, no s’han incorporat de forma sistemàtica a les aules del nostre país.

.

Precipitar-se amb l’alfabet

A les aules, això no obstant, se sol observar un interès per començar amb l’ensenyament del codi alfabètic d’una manera primerenca a l’etapa d’Educació Infantil, sense haver treballat abans una sèrie de prerequisits. Entre ells, la consciència fonèmica. Això pot ser un error perquè és important que els nens arribin a representar mentalment els sons i puguin dir que el primer so que escolten a la paraula “salat” és /s/, per després passar a realitzar la connexió lletra-so (que el so /s/ va amb la lletra “s”).

Si bé és cert que molts nens i nenes acaben aprenent a descodificar (o convertir les lletres en sons) de qualsevol manera, per a molts altres es pot convertir en un procés ardu que repercuteix en la seva motivació i comprensió lectora. A més, en aquells amb determinades dificultats o desavantatge social l’adquisició correcta de la lectura es pot veure seriosament afectada si no s’apliquen pràctiques amb eficàcia provada.

.

Una bretxa entre teoria i pràctica

La bretxa que hi ha entre la recerca i la pràctica educativa és un problema de caràcter internacional i pot respondre a diversos motius:

  1. Els articles científics presenten un llenguatge excessivament tècnic i poc familiar per als docents, a més estan allotjats a bases de dades i repositoris poc accessibles per a la comunitat educativa.
  2. A Espanya i a altres països de parla hispana hi ha menys mecanismes de transferència com les fundacions que hi ha a altres països. Això pot explicar en part l’escassetat d’accions que es duen a terme per traduir les troballes científiques en informació educativa valuosa per al professorat.
  3. Algunes pràctiques i materials escolars, bé d’elaboració pròpia o publicats per editorials, contenen propostes que no van en la línia del que proposen els resultats de recerca. Per exemple, als materials de 1r de Primària s’observen textos excessivament llargs o complexos per a lectors principiants que encara estan aprenent a descodificar.
  4. La formació inicial i continuada del professorat inclou escassos o nuls continguts sobre com accedir i interpretar la investigació científica o sobre la importància de vincular les troballes científiques i la pràctica educativa.

.

Estendre ponts

La complexitat que revesteix la bretxa entre la comunitat acadèmica i l’educativa necessita l’adopció de mesures a diferents fronts. Destaquen les següents:

  1. Crear espais comuns que fomentin la comunicació entre docents i investigadors (congressos, seminaris o tallers).
  2. Fomentar les fundacions o els organismes que sintetitzin els resultats de recerca i que puguin oferir més guies pràctiques sobre lectura perquè els educadors poguessin aplicar-los a les seves aules. Els països anglosaxons tenen una llarga trajectòria en aquest àmbit amb institucions com What Works Clearinghouse o Education Endowment Foundation, que publiquen periòdicament guies sobre recomanacions pràctiques basades en estudis rigorosos perquè els educadors puguin aplicar-les.
  3. Afavorir la col·laboració entre docents i investigadors en treballs de recerca (a través de centres escolars laboratori o d’incentius al professorat per a col·laborar en estudis científics). D’aquesta manera, hi hauria un intercanvi d’informació mútua, ja que la creació de pràctiques basades en l’evidència no és només un camí unidireccional.
  4. Completar la formació inicial i continuada del professorat amb continguts bàsics sobre com funciona la ciència i sobre els principals mètodes de recerca, de manera que aquest col·lectiu augmenti la seva confiança en aquella i pugui comprendre i utilitzar les troballes científiques a la seva pràctica diària.
  5. Donar incentius a la comunitat científica en forma de suport institucional i finançament per fer més recerca aplicada. Fomentar els estudis de metaanàlisi i revisions també és necessari.
  6. Promoure estratègies que permetin la transferència de les troballes científiques al treball del professorat a l’aula, com ara la creació de la figura de l’intermediari, que es pugui encarregar d’aquesta tasca i d’altres.
  7. Facilitar l’accés dels recursos educatius que compten amb evidència als docents. N’és un exemple el programa NELI (Nuffield Early Language Intervention, un programa d’investigadors de les Universitat de York i Oxford al Regne Unit que ha demostrat ser molt eficaç. Donats els seus beneficis el govern del Regne Unit ho ha posat a disposició dels centres educatius perquè tots els nens i nenes puguin aprofitar aquest recurs.

.

Recursos per trobar evidències

Tot i que encara no són tan abundants com seria desitjable, cada cop hi ha més recursos fonamentats en la investigació als quals el professorat poden acudir per fonamentar l’ensenyament de la lectura. En presentem alguns:

  1. Educaixa ofereix a la seva web un kit d’eines sobre pràctiques educatives avaluades per l’Education Endowment Foundación (EEF). Així mateix, conté una guia sobre la millora de les habilitats d’alfabetització realitzada per l’EEF i adaptada a l’espanyol.
  2. La Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT), dins del projecte Educació guiada per l’evidència, ofereix entrades i debats sobre adquisició de la competència lectora i altres qüestions educatives rellevants des del que diu la ciència.
  3. L’esdeveniment divulgatiu Las pruebas de la educación, organitzat per la Càtedra de Cultura Científica del País Basc, la Fundació Promaestro i Educaixa, han abordat en diverses edicions l’adquisició de la lectura des de les proves científiques.
  4. La Fundació Jaume Bofill a través del seu projecte Què funciona en educació revisa les evidències generades per la investigació sobre les polítiques i els programes que milloren els aprenentatges.
  5. Diversos docents en actiu i acadèmics del nostre país ofereixen als seus respectius blocs síntesi adaptades d’articles científics rellevants per a la comunitat educativa sobre el desenvolupament de la competència lectora. Destaquen, per posar només alguns exemples: Comprensió lectora basada en evidències, Dificultats específiques de l’aprenentatge o Efecto Mcguffin.
  6. El consell científic d’educació nacional de França va elaborar el document traduït a l’espanyol Métodos y manuales de enseñanza para el aprendizaje de la lectura: ¿cómo elegirlos?Per a ajudar el professorat a prendre decisions sobre com treballar l’adquisició de la lectura des del que diu la investigació científica.
  7. A Espanya, els Centres del Professorat (CEP) de cada comunitat autònoma duen a terme cursos de formació per ponents especialistes en diversos àmbits educatius, i que manté el docent a prop de les pràctiques educatives més efectives en lectura.

Esperem que es fomentin més mecanismes de connexió entre investigadors i docents, de manera que es puguin incorporar les pràctiques educatives informades des de l’evidència al ’aula. Tot plegat repercutirà en beneficis per a la comunitat educativa, la finalitat de la qual és aconseguir l’èxit en l’aprenentatge lector dels nostres nens i nenes.


Nuria Calet Ruiz, Professora Titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Universitat de Granada, Universidad de Granada; Gracia Jiménez Fernández, , Professora Titular d’Universitat al Dept. de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Universidad de GranadaMarta Ferrero González,  Docent, investigadora i vicedegana de recerca i transferència a la Facultat de Formació del Professorat i Educació, Universidad Autónoma de Madrid.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *